La matèria primera d'aquesta impressora 3D és simple terra

Com si recordéssim la nostra infància a la platja, aixecant castells de sorra amb la galleda i la platja, Pylos és una impressora en 3D la matèria primera és molt barat i biodegradable: simple terra. Dissenyada Sofoklis Giannakopoulos  de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, aspira a produir solucions habitacionals barates.
Al vídeo que encapçala aquesta entrada podeu veure-la en funcionament, tot i que encara queda bastant per polir: en el propi vídeo hi ha un error cap al final. A més, viure en una casa de terra no és la solució ideal en regions amb propensió als sismes.

Llegir més

L'ordinador que prediu quin temps farà d'aquí a 80 anys

Predir les conseqüències del canvi climàtic amb la major exactitud possible s'ha convertit en la prioritat dels climatòlegs . Si a la mà no està combatre-ho, sí que volen , almenys, detectar-ne els efectes abans d'hora i preparar-se per a ells. Un Mediterrani amb menys pluges i 7 graus més de temperatura és el paisatge que s'entreveuen, per exemple , els experts del Barcelona Supercomputing Centre ( BSC ) d'aquí a final de segle. És la predicció que resulta del model climàtic que ha desenvolupat l'equip multidisciplinari de científics del clima i computacionals del BSC . Per aconseguir la projecció , aquests investigadors han emprat els centenars de milers de dades recollides en la ingent memòria del Marenostrum , el superordinador que es guarda al BSC . Estudiar i interpretar aquestes dades els ha permès desenvolupar la seva simulació del que passarà d'aquí a 80 anys.

Llegir més

La síndrome que et fa creure que encara estàs en un videojoc

Els que han passat moltes hores al dia jugant a algun videojoc saben que, més tard, no poden evitar experimentar sensacions associades al mateix: visions, sorolls, moviments. Com si part de nosaltres encara estigués dins del videojoc. A aquesta sensació la hi denomina síndrome de GTP (game transfer phenomena).
Fins ara s'havien documentat a persones que, després de moltes hores jugant a Tetris, tancaven els ulls i seguien veient caure les peces. L'aspecte auditiu havia estat ignorat fins ara, gràcies a un recent estudi de la Nottingham Trent University, a Anglaterra, que suggereix que molts jugadors continuen escoltant explosions, efectes sonors i música bastant després de la fi de la partida. A més, es confonen sons del món real amb els del virtual.
Per dur a terme l'estudi es van recopilar 192 experiències de 155 usuaris narrades en fòrums d'internet. Un jugador, per exemple, referia que, cada vegada que es feia de nit, creia escoltar el senyal que en el títol Silent Hill avisa de l'arribada dels monstres.

Llegir més

Bateria de liti tan eficient com la gasolina

Un estudi publicat a «Science» presenta un prototip de bateria que permetria que un cotxe fes més de 600 quilòmetres

La tecnologia ha permès fabricar « smartphones » que funcionen com petits ordinadors i que tenen bateries que, en teoria, aguanten diversos dies. No obstant això, encara no s'han pogut fabricar bateries prou barates, lleugeres i duradores per a dues importants aplicacions: l'emmagatzematge d'energia solar i els cotxes elèctrics.
Aquest dijous  la ciència sembla estar un pas més a prop d'aconseguir bateries per a cotxes tan eficients com la gasolina. En un estudi publicat a la revista «Science»  diversos investigadors de la Universitat de Cambridge presenten un prototip de bateria de liti i oxigen que té una eficiència energètica del 90% i que pot ser recarregada 2.000 vegades. Asseguren que si fos muntada en un cotxe, permetria fer un viatge de més de 600 quilòmetres.

Llegir més

Nanomáquina d'ADN capaç de caminar dins del cos

Té dues petites cames i un tors que li permeten donar fins a 36 passos, seguint una direcció aleatòria. Els investigadors creuen que en el futur podria servir per detectar cèl·lules tumorals i «abocar» antitumorals sobre elles.

El món es comporta de forma molt estranya a petita escala. Si un petit bussejador pogués submergir-se en l'interior d'una cèl·lula humana, veuria que al seu interior hi ha un enorme bastida de proteïnes sobre el qual es mouen amorfes vesícules carregades de «mercaderies». Entre les parets membranoses la cèl·lula, el bussejador podria nedar en un líquid viscós i tèrbol, i veuria que les molècules es difonen de forma espontània en totes direccions, com si fossin asteroides solcant el buit. A més, enmig del caos de petits òrgans cel·lulars (orgànuls), que funcionen com a fàbriques d'energia o de molècules, podria veure fins i tot una estructura capaç de caminar com un mariner borratxo.

Aquesta estructura es diu dineïna, i es tracta d'una proteïna implicada en moure vesícules d'un costat a un altre de la cèl·lula per transportar substàncies. Potser inspirant-se en aquest «metro cel·lular» proveït de dues potes, un grup d'investigadors de la Universitat de Texas, Estats Units, ha desenvolupat una nano-màquina feta d'ADN que té la capacitat de caminar en qualsevol direcció sobre una superfície rugosa. Segons les conclusions de la investigació, publicada a «Nature Nanotechnology», aquest mini-caminant podria ser usat per a detectar o atacar cèl·lules tumorals.


Llegir més

Bricasso: imprimint mosaics amb peces LEGO

Com podeu veure en el vídeo que encapçala aquesta entrada, Bricasso és una impressora constituïda únicament de peces de LEGO. La impressora fa servir una màquina Lego Mindstorms EV3 amb un sensor de colors per escanejar una imatge ja pixelada i llavors generar un mosaic de peces plàstiques utilitzant planxes de 1x1, també de LEGO. La impressora de mosaics és una gran fita, i és possible que el seu creador, Jason Allemann, de JK Brickworks, ampliï el projecte per crear un sistema complet d'impressió en 3D en el futur.
A Vikipedia hi ha llargues discussions a propòsit del nombre de peces exacta que Lego ha fabricat des dels seus inicis, però podem fer un estimació d'uns 400.000 milions de peces. Cadascuna d'aquestes peces està fabricada amb plàstic ABS i costen, de mitjana, un dòlar per quilogram. El terme «llec» és una abreviatura formada per les paraules daneses leg godt, que signifiquen «jugar bé».

Llegir més

Robot capaç de conduir una motocicleta a 200 km/h

Hem vist robots fent infinitat de coses, però al video que encapçala aquesta entrada veureu una cosa que només ha estat plasmat en pel·lícules de ciència ficció: un robot pujat a lloms d'una motociclieta i conduint-la a una velocitat de 200 quilòmetres per hora . Aquest robot s'anomena Motobot.
El robot és una creació dels laboratori de Yamaha, i podeu veure com fins i tot repta a una carrera al campió de MotoGP Valentino Rossi. Les seves habilitats, si bé encara rudimentàries, són sorprenents. El repte immediat és que Motobot estigui preparat per conduir tota classe de motocicletes, i no solament una especialment dissenyada per a ell.

Llegir més