World population

L'augment de la població mundial a la Terra

Cada vegada hi ha més gent i al llarg de l'història aquesta s'ha anat distribuïnt irregularment per tota la superficie de la Terra. Al principi aquesta evolució en la població era insignificativa, però a mesura que passaven els segles el creixement anava augmentant exponencialment fins arribar a l'ultim segle fins ara que es va quasi multiplicar per dos.
En aquest video podem veure aquest augment en la població mundial al pas dels anys. Cada punt groc representa una concentració d'un milió de persones.
Hi ha un greu perill de superpoblació, però en cara així no deixem de créixer en nombre. No és qüestió d'espai, sinó de recursos.

Llegir més

Pantalles que es poden manipular en 3 dimensions

Es desenvolupen pantalles 3D per millorar la nostra interacció amb els mòvils i ordinadors en el projecte GHOST de la UE

El projecte GHOST vol canviar la forma que els humans tenim per interactuar amb els objectes electrònics que utilitzem quotidianament ja sigui que els utilitzem per l'entreteniment com per a treballar. Gracies a les noves tecnologies, aquest projecte pot arribar a tenir futur. L'objectiu primordial és poder treure els objectes d'una pantalla i poder-los manipular en l'aire. El projecte GHOST està respaldat per la UE.

 

Llegir més

Cap a on miren els humans?

Es crea un algoritme per saber que interessarà a l'espectador d'una fotografía

Un grup de científics espanyols de l'Universitat de Santiago de Compostela desenvolupa un sistema que prediu quins són els punts de fotografíes que més atrauen l'atenció de les persones.

Aquest algorritme és un model d'atenció visual Adaptive Whitening Sailency (AWS), que serveix per donar solución al problema de l'excés d'informació en l'àmbit de la robótica. Aquest sistema permeteix veure quins són els punts forts de les imatges que més atrauen a l'espectador que les veu. Això es podría aplicar en l'àmbit de la publicitat, en els anuncis publicitaris.

Llegir més

Per què la gent participa en la creació de programari lliure?

 

Tot i que la idea que som essencialment egoistes ha arrelat en moltes esferes de la cultura al llarg de la història, allò que l'home és un llop per a l'home, que deia Hobbes, la veritat és que hi ha moltes evidències científiques que demostren just el contrari: en les condicions adequades, l'ésser humà és social, cooperatiu i empàtic.
Això no vol dir que a la gent no li importi els diners, per exemple, perquè vivim en un món on els diners són importants. Però sí revela que els diners no ens satisfà tant si ho comparem amb altres factors, com les experiències o ser acceptat pels altres, i que els majors incentius perquè fem coses no neixen necessàriament del crematístic.
La raó més habitual que addueixen els que col·laboren de manera altruista en aquests projectes de codi obert és que ho fan pel plaer o el gaudi intel·lectual. Concretament ofereixen aquesta resposta l'44% dels entrevistats en un estudi clàssic elaborat per Karim Lakhani i Robert Wolf. La segona raó més important consistia en millorar els seus coneixements. Una altra raó àmpliament citada era més normativa o ideològica: els codis haurien de ser oberts.

Llegir més

Per atzar es descobreix una proteïna que podria combatre tots els càncers.

Per atzar, gràcies a la serendipitat (els investigadors es van topar amb aquesta molècula mentre investigaven ratolins amb mutacions genètiques), un grup de científics britànics han identificat una proteïna, un grup d'investigadors de l'Imperial College de Londres afirma haver descobert una nova proteïna, LEM ("lymphocyte s'expansiona molecule", molècula d'expansió de limfòcits), que és capaç de produir grans quantitats de limfòcits T, que combaten el càncer. L'estudi ha aparegut a la revista Science.

Segons Philip Ashton-Rickardt, de la Secció d'Immunologia del Departament de Medicina de lmperial College: "Pot ser un punt d'inflexió per tractar un gran nombre de càncers i virus".
L'autor de l'estudi, realitzat al costat d'investigadors de la Universitat Queen Mary a Londres, la Harvard Medical School i l'ETH Zuric, explica que es tracta d'una forma completament nova de tractar el càncer, i el proper pas ha de ser desenvolupar una teràpia genètica basada en la producció d'aquesta proteïna. Els investigadors creuen que podran començar a provar aquest mètode en humans d'aquí a tres anys. Una futura teràpia genètica basada en la producció de més limfòcits T pot ser més efectiva i molt menys devastadora que els tractaments actuals, com la quimioteràpia.

Llegir més

El sistema nerviós d'una larva

El sistema nerviós central de la larva de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster pot contemplar-se en acció al vídeo que encapçala aquesta entrada. El vídeo ha estat realitzat per un grup de científics nord-americans i, en ell, es pot apreciar l'activitat neuronal (assenyalada en vermell i groc) a través del sistema, que apareix en gris.

Per gravar l'estructura completa (fins ara només s'havien registrat parts específiques del sistema nerviós dels animals mentre realitzaven una determinada acció), es van combinar tècniques de microscòpia d'alta velocitat amb eines informàtiques per a la presa i l'anàlisi d'imatges. D'aquesta manera, van poder obtenir un mapa detallat del sistema nerviós central i les seves connexions, segons expliquen en l'estudi publicat a Nature Communications.

Llegir més

Per què els mosquits piquen més a uns que a altres?

 

 

Tots sabem de persones que sempre són picades per mosquits i altres que no. Molts de nosaltres, de ben segur, coneixem familiars als quals tot just piquen els mosquits i altres als quals estan picant contínuament. Una expressió que es diu de qui és picat pels mosquits de forma habitual és que té "sang dolça". Però realment, hi ha alguna cosa de veritat en això?

A l'abril de 2015, es va publicar un estudi que va posar a prova les habituals hipòtesis. Van reclutar un grup de valents voluntaris bessons idèntics i no idèntics. La raó de tenir dos tipus de bessons és per intentar conèixer la influència de la genètica i l'entorn: és l'única manera d'obtenir en l'ésser humà una bona estimació de la contribució de la genètica a les diferències entre les persones.

Els voluntaris van posar les mans en un recinte on hi havia 20 femelles de mosquit. A cadascun d'ells se'ls va donar una puntuació en comparació amb els altres. Només observant quins d'ells eren bessons idèntics i quins no van deduir que el 67% de les diferències estaven relacionades amb els gens. Però no és tan senzill.

Diferents mosquits prefereixen diferents parts del nostre cos. Per exemple, l'espècie Aedes gambiae prefereix les olors de les mans i els peus; però altres poden preferir les olors de les engonals i les aixelles. Alguns animals utilitzen la seva olor corporal per mantenir allunyats els insectes i les empreses tracten de saber quins productes químics utilitzen i quins són els millors en cas d'haver més d'un.

 

Article original (EN)

Llegir més

Robot bípede amb reflexos de Ser humà gràcies a una interfície entre els dos.

 

En uns experiments recents, un robot bípede ha fet coses com donar cops de puny a un envà per perforar, aixafar llaunes de refresc, donar puntades a galledes d'escombraries, i fins i tot propinar cops de karate per partir taulers en dos trossos. No obstant això, els seus moviments no els ha decidit ell, i en certa manera tampoc els ha executat ell.

Molt a prop seu, Joao Ramos, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, ha fet els mateixos moviments, essencialment en l'aire, sobre una plataforma, vestint un exosquelet de cables i motors. Amb aquesta connexió, cada moviment de Rams és traslladat a l'instant al robot HERMES, de forma semblant a com un titellaire controla al seu titella. Quan Ramos fa un moviment del seu braç en l'aire com si estigués donant-li un cop de puny a una paret per perforar, el robot fa el mateix. Quan el puny del robot colpeja la paret, la plataforma fa una força sobre Ramos, que porta a aquest a retrocedir sobre els seus talons, ocasionant que el robot faci el mateix, equilibrant davant la força desestabilitzadora de la col·lisió del puny contra la paret.

Llegir més

Noticia original (EN)



Aconsegueixen "ressuscitar" un virus antic utilitzable per a teràpies genètiques.



 

Uns investigadors han reconstruït un primitiu virus que és molt efectiu a l'hora de subministrar teràpies genètiques al fetge, músculs i retina. Aquest avanç podria ser utilitzat per dissenyar teràpies genètiques que siguin més segures i més potents que les actualment disponibles.

A causa de la seva naturalesa bàsica, un virus pot ser un sistema ideal de subministrament per a la teràpia genètica. Per tal de poder sobreviure, un virus ha infiltrar sense ser detectat en un organisme amfitrió i transferir el seu material genètic a les cèl·lules d'aquest, les quals s'utilitzarà per reproduir-se i proliferar. Aprofitant-se de aquest comportament innat, els investigadors poden inserir gens terapèutics en un virus, i després deixar que aquests traslladin els gens a les cèl·lules o teixits d'interès dins d'un cos humà.

Fins ara, els virus d'un tipus utilitzat per a la teràpia genètica (virus adeno-associats) havien estat elegits entre els que circulen de forma natural entre la població humana. El problema és que si els pacients han estat exposats a un virus, és probable que els seus cossos el reconeguin i posin en marxa un atac, destruint abans que puguin subministrar la teràpia.

Modificar virus benignes a fi que resultin irreconeixibles per al sistema immunitari, pot incrementar el nombre de persones per a les quals una teràpia genètica determinada funcionarà.

Cell.com

Llegir més

Un oceà subterrani a Plutó?

Els fluxos de gel i les muntanyes riques en gel d'aigua que la sonda espacial New Horizons de la NASA ha observat donen suport a la idea que l'activitat geològica de Plutó podria estar sent dirigida per un oceà interior.

"Estem sorpresos de veure a Plutó tan dinàmic i actiu", confessa Richard Binzel, un investigador de l'equip de la New Horizons i professor a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) a Cambridge, Estats Units. Les imatges més recents de Tombaugh Regio, el nom oficial de la zona amb forma de cor, elegit en honor al descobridor de Plutó, Clyde Tombaugh, mostren evidències de gel de nitrogen comportant d'una manera semblant en alguns aspectes a la conducta de les glaceres terrestres. En Plutó, les masses de gel semblen fluir al voltant d'illes elevades en les vores de Tombaugh Regio. Fins ara, els científics només havien vist superfícies com aquesta en mons actius com la Terra o Encélado (una lluna de Saturn). Ningú de l'equip de la missió s'atrevia a imaginar tal acumulació molt localitzada i espessa de gels geològicament joves, que fins i tot a 233 graus centígrads sota zero (388 graus Fahrenheit sota zero) posseeixen suficient viscositat per seguir creant terrenys locals.

Llegir més